Una nova demostració

Així es diu manifestació en anglés. Una llengua que els polítics valencians, com els alumnes de 2on. de l'ESO, han d'aprendre encara.

Jo no sé quina és la sensibilitat dels polítics, però jo estic trobant signes de descontent de la comunitat educativa que fa només un any, quan les eleccions autonòmiques, no es van notar pràcticament. I aleshores la bufetada va ser directa a l'Ensenyament Públic, quan es va aprovar per Conselleria les noves condicions de la concertació amb els centres privats i es varen concedir les sucoses subvencions a l'ensenyament privat per a impartir el Batxillerat (que no s'enrecorden els nostres polítics d'això ara que hi ha que criticar Zapatero i la subvenció als bancs?). Aleshores no es van poder organitzar les mogudes que hem vist i les que vindran després d'ahir.

Potser els polítics valencians del règim varen pensar que la comunitat educativa valenciana estava morta. Que els professors, pares i alumnes continuarien anant cadascun al seu aire i sense coordinació de les parts no es podria congriar mai el que ha passat ara.

I és que la comunitat educativa comença a demostrar que totes aquestes suposicions eren errònies (igual que els informes dels taurons de Wall Street i els dels assessors de la campanya de McCain que es gasten tan poquet comparant el sou de la perruquera de Palin).

I és que les comunitats educatives, tots a una pares, alumnes i professors, es mouen poques vegades en la història (per aquesta banda del món menys que en altres), però quan el fan els polítics tremolen. Perquè la comunitat educativa és la majoria de la població. I això torna a fer aparéixer el fantasma de la mobilització social a un règim polític que pensava tenir tot amarrat amb el sistema polític representatiu, però que se n'oblida de què al segle XXI la democràcia és una cosa més directa que al segle XVIII, i tanmateix aleshores com ara les conseqüències de no sentir el que diu el carrer (i la més mínima racionalitat) poden ser desastroses.

Els polítics valencians han d'aprendre que el que es va vore als carrers de València ahir és alguna cosa més que la demostració de força dels sindicats del professorat. Les pancartes que hi havien de les AMPA, altres fetes ad hoc per alumnes, professors i pares; no eren sinó la demostració d'una irritació que creix cada volta més en la comunitat educativa. Creix amb la frustració del professor que no pot donar classe per què l'aula del centre escolar nou de trinca no s'obri i la maneta de la porta a la ma n'és un testimoni de la seua impotència; creix perquè l'alumnat i el professorat i els pares són cada volta més convençuts que l'ensenyament públic és una condemna als barracons, la falta de recursos, i tot això en un segle en el que la formació i la capacitació és la diferència entre un futur o un malson; creix perquè la precarietat en l'Ensenyament Públic ara és usada pels polítics com a munició per alimentar el llenguatge de l'odi que havíem vist criticar tant els últims anys als nostres polítics quan es tractava de denunciar la violència en altres comunitats autònomes espanyoles; creix per tantes raons que les tancades, manifestacions i fins i tot vagues que estan preparant-se poden eixir-li molt mala inversió als nostres líders preclars. Ara és el moment de tirar cap arrere. Si no, cal recordar-li que la comunitat educativa és el primer forum social anti-sistema que es coneix a la història. Que no serà aquesta la darrere que un govern es veu contra les cordes de l'opinió pública després de tenir-lo tot aparentment lligat i ben lligat. I això lleva vots, i els pot donar a l'oposició si aquesta apareix el dia que toca ben organitzada.

Com es va dir ahir en la plaça de Manises de València: Mr. Fountain of Blackberry, senyor Camps, no anem a parar.

Cal donar explicacions del nom...

Quan aquesta persona que escriu va pensar en un nom per aquest bloc, que com sabeu no podria ser una altra cosa que singular perquè si no no pots començar a fer res les coses són com són, vaig pensar en la crítica que des dels mass media del règim polític i social que tenim podrien venir.

Quan estava xerrant amb els pares i professors reunits per sopar un bocata a la cafeteria intercanviant-nos idees, coneixences, experiències, etc., vaig pensar sobtadament en que les fotos que ens estava fent la premsa podrien ser les de una mini bacanal de profes amb alcohol (un parell de llandes de cervesa en primer pla?) i no sabem quines coses més. De fet, el pitjor de la nit va fer una mitja broma que va fer un pare amb la prohibició expressa que se li va fer de fumar al centre educatiu.

Se'm va ocórrer un titular d'una font de desinformació habitual semblant a: Cerrazón de los profesores y algunos padres y alumnos al futuro y el progreso, etc.

Aquesta sensació de claustrofòbia momentània em va donar la idea.

No obrim un bloc per a auto-referenciar-nos o per a mirar-nos el melic. Es tracta d'amplificar les bones vibracions que totes les experiències de les tancades que s'estan produint arreu del tot el País Valencià ens donen a tots i totes. Cal que obrim noves vies de comunicació de tot això. Ens cal crear una dinàmica que al poder li resulta molt fàcil de fer a partir de bulos i tergiversacions i a nosaltres, professors d'institut, aparentment incapaços de donar una assignatura en anglés en el segle XXI, podem i devem fer donat que tenim capacitació sobrada per a fer-lo. Difondre la veritat, les causes del problema, la mateixa diagnosi del problema, revelar les cortines de fum, les mentides burdes i el llenguatge ofensiu i devastador del poder polític valencià que no pot ser denominat d'una altra manera que obscurantista i neofeixista.

Se'm va ocórrer que calia iniciar una nova melodia que es superposara a les existents i per sentir tabarres dels media i tertulianos diversos. Una música contra el tancament de les consciències que les verinoses expressions d'autosuficiència dels nostres polítics i els seus corifeus han provocat i provoquen encara.

Per això se'm va ocórrer obrir una nova simfonia en internet. On la construcció coral de la mateixa donara sentit a una mobilització dura però esperançada.

Potser em vaig passar, però això, com totes les errades, té remei. Només cal suggerir-ho.

Salutacions!

Potser cal fer les coses d'una altra manera

Evidentment no som un mass media, però sí som alguna cosa que fins i tot pot fer canviar el guió dels mass media si la nostra veu es difon.

Augmenta el ressó de la protesta del dimecres 22

Si vos trobeu en aquest bloc, potser per primera vegada i feu clic al títol d'aquesta entrada anireu a la notícia que apareix al diari Público.

Ja sabeu que els comentaris, les idees, les aportacions (fotos pujables a servidors gratuïts com ara Flickr o vídeos a Youtube...) són benvinguts.

Tots vosaltres que vos emprenyeu amb els professors de l'I.E.S. Lluís Vives de València sou igualment benvinguts!

Salut i Lluita!

Nou bloc en anglés contra la Citizenship

Aprofiteu-vos si sabeu anglés. Cal difondre arreu del món la nostra versió d'una realitat manipulada pels media afectes al règim neofeixista del PP valencià.

S'accepten contribucions en altres llengües.

Salut i Lluita!

Noves iniciatives

N'hi han per a parar el cabàs!

S'agraeixen totes les inicicatives.

No seran les darreres.

Ressó del tancament d'ahir a la premsa

També tenim aquest altre enllaç a una altra notícia amb més informació.

Salut i lluita!

Noves mobilitzacions

Com es pot vore ací la mobilització no pararà. Ens trobarem en altre tancament. O potser en internet?

Avui ens tanquem

Però no al món, ni a la societat, ni a les propostes, ni a les suggerències. El diàleg i no la imposició és el mitjà per assolir la societat que volem. Per això estem tancats avui en l'I.E.S. Lluís Vives de València, i potser continuarem fent-ho en altres centres, en aquest centre; ens va la marxa nocturna, no és la primera volta que fem això alguns, però no deixarà de ser la darrera si continua la situació actual del deteriorament de l'ensenyament en València i la seua Comunitat.

Sabem que som eixa minoria que molesta en la propaganda del PP, però NO ENS ANEM A CALLAR.