Felicitacions i desitjos per l'any que ve

Estem contents encara que ens ha sabut a poc tot això de la convocatòria-moratòria-desconvocatòria.

Estem amb molts altres professors que creguem que si les mobilitzacions a baix nivell que s'han fet fins ara no es mantenen, el moviment en el seu conjunt pot congelar-se i a cap de curs o a començaments de l'altre podem tenir un altre problema seriós.

També estem amb el desconcert de molts estudiants que no saben què passa, amb les seues inusuals ganes d'organitzar-se, de plantejar reivindicacions i d'assolir resultats, de seguir el camí que els ha mostrat la pràctica de la mobilització de la Comunitat Educativa...

Per això pensem que s'ha de continuar aquesta mobilització de baix nivell però de llarg recorregut.

No patim. La proposta de la falla ens pot durar, almenys fins a Falles de 2009, amb un pla que es pot convertir en una nova proposta de participació social de la Comunitat Educativa en la creació dels nostres tòtems. Una forma d'expressió artística que represente la realitat i els desitjos de les persones reials que composen aquesta l'única Comunitat que coneguem (l'altra, com sabeu és pura propaganda...)

La proposta de crear i obrir espais en internet no té data de caducitat. Ha començat i pot tenir la seua evolució autònoma. Internet és així des de la seua fundació.

Els estudiants engrescats tenen faena, igual que en tenim els professors per consolidar la creació de comunitats educatives conscienciades i combatives junt amb els pares. Junts hem deixat de ser elements autònoms sovint enfrontats i hem passat a ser protagonistes de la més gran mobilització del sistema educatiu valencià en al seua història. És per això que s'ha aconseguit el que s'ha aconseguit ara, i és per això que es podrà assolir el total de la taula reivindicativa de la Plataforma per l'Ensenyament Públic.

Ara és el moment d'aprendre i de continuar l'experiència amb més iniciatives i més imaginació. L'imaginació sempre ha estat el fet diferencial de la Comunitat Educativa front a una societat panxacontenta i indulgent amb els polítics ineptes, piròmans i/o corruptes que els ha tocat suportar.

L'imaginació desenvolupada a les aules dóna ales als sentiments ofegats de la societat perplexa, i l'articulació del discurs imaginatiu el dóna veu. La veu del poble quan es sent retrona fort. Aquest dimecres Mr. Fountain of the Blackberry s'ha estalviat una escridassada pública en horari comercial (encara que els estudiants encara no han dit la darrere paraula, estarem atents en aquest bloc). El seu cap no sabem si estarà encara en els USA, però ens dóna igual. Després d'aquestos dies sabem que el seu sistema social i polític sí que té data de caducitat. La deslegitimació està servida. Només cal elaborar l'alternativa. Aquesta és la faena.

Mentrestant creem els nostres tòtems i estenem i consolidem la nostra Comunitat.

Bon Nadal i Feliç Any Nou!

Propostes per a treballar el dia 17

Aquestes propostes varen presentar-se en l'Assemblea de professors del dimarts en el nostre Institut i són fruit nostre.

Encara que la nostra feina, que no l'hem descuidada per organitzar la vaga, ens ha retardat en la publicació:

Com muntar-los una falla a la conselleria d’educació

Es tracta d’aprofitar les deixalles que la indigència de la política educativa de la conselleria i del Sr. Camps han fet conviure a tots els centres educatius amb el voluntarisme del professorat.
Cada centre hauria de portar a: 1) Serveis Territorials; 2) Seus de la Conselleria; 3) Seus de la Generalitat o en el seu defecte PROPs.
1.Material informàtic obsolet.
2.Andròmines com panys i manetes de portes d'aules de centres suposadament nous de trinca.
3.Etc. El que se li ocorrisca a cada centre, però millor que tinga forma de “ready made”. Les pífies del disseny han fet coses com baranes talladits i de més perilloses... En aquests casos es podria plantejar la “falla” en la seu de CIEGSA.
Tot això hauria d'anar “explicat” com un ninot de falla. A ser possible en valencià i si cal amb traducció a l'anglés.
La confecció dels ninots es pot fer durant les ocupacions prèvies al dia de la vaga i poden ser una manera de promoure entre la comunitat educativa un sentiment generalitzat de solidaritat pel futur de l'ensenyament i d'intercanvi d'experiències i idees per a la lluita, que encara podria ser llarga.
Els ninots es poden dur (amb tabalet i dolçaina si s'escau) fins als llocs citats a ser possible en un moment en el que els mitjans d'informació prenguen nota.
A les manifestacions del dia de la vaga els ninots poden ser indultats, cremats o el que es vullga, però en tot cas portats pels centres a la mani d'alguna manera... Amb carrets, etc.
Els textos dels ninots haurien de fer referència expressa a l'autoria de Camps en el problema, encara que demanar el cap de Font de Mooor semble ja una victòria, les causes eficients del desgavell del Sistema Educatiu no s'acabarien ací sinò que persistirà mentre aquest Partit de Piròmans continue en el poder.
En definitiva, el moviment hauria de demostrar-li al poder que té un discurs coherent i pot seguir donant guerra indefinidament, amb el desgast que això suposa.

TWITTER, TUENTI & Co.

Es tracta de crear un estat d'opinió a partir d'una nova èina que explica el desenvolupament de la percepció social dels últims fets històrics ocorreguts (*).
En aquesta eina es pot involucrar tota la comunitat educativa. Des dels pares fins els alumnes, passant pels professors.
Només cal que els que vullguen participar es registren en aquestos serveis i es posen en contacte amb algun canal de notícies i es posen a enviar missatges informant sobre la vaga, animant els membres de la Comunitat Educativa, assenyalant Camps i la seua política com el responsable de la situació, etc. Tot això es pot fer especialment el dia de la vaga però abans ja es pot anar creant ambient,
Els llocs a registrar-se poden ampliarse amb d'altres com menéame, on la gent pot anar comentant aquestes coses, de la mateixa manera que en els media tradicionals, encara que la gent no sempre els segueix, poden suposar una col·laboració en el procés de la vaga d'una quantitat de gent que, unida a la que es mobilitzarà en les manis, han de suposar un nombre que li faça tapar la boca als líders del Partit Piroman en els seus missatges desqualificadors negant la representativitat de les mobilitzacions fetes fins ara.
Els centres hauran d'organitzar-se per a fer això i no es descartaria usar la infrastructura de les aules d'informàtica, encara que es pot fer des de qualsevol lloc on hi haja connexió a internet. Però s'hauria de fer palès que el recolzament de la vaga no es limita al nombre de docents que no han anat a treballar. En aquest cas, anar als centres però estar en vaga significaria continuar amb el moviment d'ocupacions de centres d'una manera activa el mateix dia de la vaga, i la invitació als alumnes i mares/pares amplificaria i legitimitzaria l'acció d'una manera desconeguda fins ara en un moviment com aquest.
Aquesta pàgina web en la que esteu estarà proposant a partir d'ara els possibles missatges i/o idees per a la difusió massiva als canals que venen a continuació referits si no comentats més baix...
La comunicació de notícies sobre la vaga i les mobilitzacions, concretament la mani del 17 però qualsevol feta en o per qualsevol centre educatiu aquell dia o els anteriors es pot anar comunicant directament ací a aquest bloc per comentaris o comunicat d'alguna manera entre nosaltres via mòbil o sms. El que faria més fàcil la difusió on-line i massiva del minut a minut o segon a segon de la mobilització.

Xarxes socials on apuntar-se:

Twitter
Tuenti
En aquest cas, per entrar, cal l'invitació d'algú que tinga compte allí.

Menéame (sic)

Mass media tradicionals:
Levante-emv
El Country (El País)
Las Províncias
El Mundo de Valensia
ABC
...

Podeu proposar ací les adreces en les qual es podria seguir la difussió que vos parega oportunes, publicades seran...

Salut i lluita!

Convocatòria a la Vaga del 17 per les AMPAs

Hi han algunes coses que el senyor Camps encara no ha llegit, potser una siga aquesta.
És possible que tampoc haja llegit alguna cosa d'Història del segle XX, maig del 68? Sobretot quan se li va ocórrer demanar als estudiants que no vagen a manifestacions i que estudien...
Que potser no se li ha ocorregut que el diguem els professors això? Si pràcticament no en tenim una altra faena. Però clar, ell no compta amb nosaltres per aquesta faena. Pensa que els seus media són suficients per adoctrinar en la seua inòpia mental Post-Progressista els alumnes, els pares i la mare que els va parir.

Però s'ha trobat amb una cosa amb la qual no compten encara els seus assessors. La Societat Civil.

Potser els partits polítics de l'esquerra siguen un espectre del que van ser, però aquest espectre nostre del dissabte 29 de novembre dóna por a més d'un dels polítics d'eixe Partit de Piròmans.

Ara va el segon round! Mentrestant, la seua capacitat d'assumir el ridícul en el món sencer continua.

Aquesta és la nostra força

No cal dir que ha estat una gran manifestació. Nosaltres hem posat la nostra xicoteta part per fer-la gran.

Ara bé, el moviment social creat amb això pot ser només una xicoteta manifestació del desencís en les polítiques putrefactes dels governs de la Generalitat Valenciana dels últims anys. Què és si no el que li pot quedar a aquesta societat després de l'estruendós esclafit de la bambolla urbanística?
La crisi del València CF és només el començament del final d'un procés en el que pràcticament tota la classe política valenciana i la major part de la classe empresarial havien confiat cegament en lo sfruttamento de la taronja valenciana.

Paralitzada la política depredadora per la crisi econòmica, què quedarà de tot això en els pròxims mesos/anys? Com podran acusar a Zapatero de les aprovacions de PAIs sense futur per tot el país?

La nul·la capacitat de planificació demostrada amb la jugada de la Citizenship no és res en comparació amb el desgavell de Desorganització del Territori que tenim en la Community.

Si algú havia donat per morta la societat civil valenciana hauria de certificar hui el seu renaixement. I compte amb els conversos renaixcuts! Els que manen hui ho són. Però no tenen l'exclusiva. Ni tan sols a l'església catòlica. Al final, la força de les masses ha tombat molt de prepotent bisbe i aixecat molts fraticelli que anaven en catacumbes.

Si no en teniu prou amb la foto que surt en clicar sobre el títol, ací en teniu més fetes pels fotògrafs que cobrien la manifestació. També sortim en el Telediario de la nit i al Telenotícies de TV3, dissortadament no trobe res a Canal 9 ;)

Lliçó de Ciutadania

Hem de ser compassius amb Font de Mora i Camps. No abusar de l’èxit de les nostres mobilitzacions. No fer sang de la nostra victòria ni afonar-los pretenent que hem derrotat la seua aposta pel trilingüisme. Al contrari, hem d’acceptar que ells tenen bona intenció (són bons catòlics), que ho feien pel bé comú, és a dir, que quan s’inventaren la imposició de “Citizenship” no era perquè ho manara l’OPUS ni per fotre a Zapatero, sinó perquè volien sincerament potenciar el multilingüisme en les escoles i instituts valencians. Doncs això, prenem-los la paraula i, ara que estan en retirada, parlant de moratòria i negociació, donem-los l’ocasió de complir les seues promeses i intencions: exigim-los garanties escrites del reforçament qualitatiu de les hores i personal d’anglés (i de les altres llengües!) en la nostra educació –més desdoblaments, més lectors i professors de suport, més classes de conversa, més beques i recursos, més intercanvis i cursos d’idiomes, més aules d’autoaprenentatge i laboratoris d’idiomes, més Escoles d’Idiomes decents… I de pas obliguem-los o ajudem-los a apostar de veritat per l’educació: prou de barracons, de privilegis a la concertada, de retalls i retards en inversions i personal, de plantilles inestables, d’Equips Directius que no cobren…
Bé, només era una idea, una il·lusió. La veritat és que les nostres classes dirigents, des de fa 500 anys, no s’han destacat per la defensa de la cultura i l’educació. Des de Lluís Vives, que hagué d’exiliar-se per no acabar (com la seua família) en les urpes de la Inquisició, fa 5 segles, passant per Gaetà Ripoll, mestre valencià i últim assassinat pel mateix Sant Ofici, ja en el segle XIX, fins les tenebres de la Guerra i el Franquisme (i les maniobres i enganys de la transició), les nostres classes dirigents han estat enemigues de la cultura i de l’educació pública, laica i democràtica. ¿Per què Citizenship i no Ciutadania? Ells ho veuen instintivament, i tenen raó: la promoció dels drets humans i la cultura democràtica, de la llibertat, la igualtat i la ciutadania responsable va contra els seus interessos, ataca els fonaments del seu poder, que es basa en la incultura, la desinformació, l’engany i la manipulació. Per això estan contra l’assignatura, perquè una “ciuta-dania” més madura i il·lustrada no els deixaria tan fàcil la majoria absoluta a les Corts Valencianes –ni toleraria el naufragi/suïcidi de l’esquerra política. Així que saben a què juguen, però en aquesta última jugada potser se’ls ha anat la mà.
Perquè ara els tenim una mica “agarrats pel rabo”, després de mesos d’intenses mobilitzacions i d’una unitat i combativitat del món educatiu com no vivíem de fa dècades: no el soltem, companys de la FAPA i de les AMPA, dels sindicats i dels claustres, de les assemblees d’estudiants i professors que es multipliquen al llarg del País Valencià, de la societat civil que sap el que es juga en aquesta partida. No baixem la guàrdia, no cedim ni un pam de la força que hem guanyat, seguim sumant voluntats en la lluita per dignificar la nostra educació. No és sols la “Ciutadania”, ni “Bolonya”, ni l’anglés… ens hi juguem molt més, el moviment no ha fet sinó començar, i de moment ja hem clavat un bon gol, Ciutadania=1, Inquisició=0. Al Lluís Vives, per cert, tornem a tancar-nos el 26 de novembre, però si no podeu vindre a sopar amb nosaltres, ens veiem dissabte 29, a Sant Agustí, amb la resta del món educatiu valencià. Serà una mani memorable, una gran lliçó de ciutadania.

Un reportatge que cal difondre

Nou vídeo de l'I.E.S. Rascanya

Què es podria fer més?

A banda de les mobilitzacions com les que es fan a hores d'ara...

Com es podria crear una dinàmica vertebradora de la Comunitat Educativa aprofitant la lluita contra la Citizenship del Fontdemooor?

Caldria proposar, al meu entendre, activitats en les tancades que foren cridaneres, per exemple: xerrades de personatges coneguts, les quals es podrien anunciar als mitjans de comunicació i ampliar el ressó de la protesta.

Una altra cosa podria ser la implicació de les altres parts de la Comunitat Educativa. La mobilització prevista pel Consell de Delegats podria ser la resposta millor.

La participació de l'AMPA, de totes les ampes de tots els centres, per a mi és la clau del procés de lluita. Si els professors poden motivar la mobilització dels pares en les diferents AMPES tindrem una projecció social de la mobilització actual i de les vinents, no oblidem que s'està parlant de vaga general..., que pot ser radicalment distinta de la que el règim polític actual pot esperar.

La falta de sensibilització social pels problemes de l'ensenyament pot revertir en alguna cosa incòmoda al règim polític, que està cercant conínuament l'aïllament del moviment de protesta o la confusió amb la postura contrària, l'objecció a l'assignatura. La denúncia de les condicions de l'ensenyament en l'Escola Pública valenciana en tants centres com sabem i coneguem pot tenir un lloc ací per a la seua manifestació.

Aquest lloc de trobament també pot ser un lloc d'intercanvi d'experiències i de propostes per a difondre la lluita i no dispersar-la en mobilitzacions particulars de només alguns sectors de la Comunitat Educativa, professors, alumnes... El qual és desmobilitzador, com és ben conegut. Pel contrari, una acció combinada de tots els costats de la comunitat educativa, com ara s'està donant amb la mobilització aquesta, pot donar un salt qualitatiu a aquesta per aglutinar sectors socials que poden trobar-se enfrontats a vegades dins de la pròpia Comunitat Educativa, provocant amb això desmobilització i fatalisme... Que és la reacció que molts que ens mobilitzàrem a finals de curs 2007-2008 vàrem sentir dels nostres companys.

Pel contrari, la superació d'aquest marc ens dóna unes possiblitats enormes, no solament per aquesta reivindicació de la Siutadania en inglish sinó també per a estendre i difondre la denúncia de les condicions de treball en el sistema públic d'Ensenyament en el País Valencià.

Una nova demostració

Així es diu manifestació en anglés. Una llengua que els polítics valencians, com els alumnes de 2on. de l'ESO, han d'aprendre encara.

Jo no sé quina és la sensibilitat dels polítics, però jo estic trobant signes de descontent de la comunitat educativa que fa només un any, quan les eleccions autonòmiques, no es van notar pràcticament. I aleshores la bufetada va ser directa a l'Ensenyament Públic, quan es va aprovar per Conselleria les noves condicions de la concertació amb els centres privats i es varen concedir les sucoses subvencions a l'ensenyament privat per a impartir el Batxillerat (que no s'enrecorden els nostres polítics d'això ara que hi ha que criticar Zapatero i la subvenció als bancs?). Aleshores no es van poder organitzar les mogudes que hem vist i les que vindran després d'ahir.

Potser els polítics valencians del règim varen pensar que la comunitat educativa valenciana estava morta. Que els professors, pares i alumnes continuarien anant cadascun al seu aire i sense coordinació de les parts no es podria congriar mai el que ha passat ara.

I és que la comunitat educativa comença a demostrar que totes aquestes suposicions eren errònies (igual que els informes dels taurons de Wall Street i els dels assessors de la campanya de McCain que es gasten tan poquet comparant el sou de la perruquera de Palin).

I és que les comunitats educatives, tots a una pares, alumnes i professors, es mouen poques vegades en la història (per aquesta banda del món menys que en altres), però quan el fan els polítics tremolen. Perquè la comunitat educativa és la majoria de la població. I això torna a fer aparéixer el fantasma de la mobilització social a un règim polític que pensava tenir tot amarrat amb el sistema polític representatiu, però que se n'oblida de què al segle XXI la democràcia és una cosa més directa que al segle XVIII, i tanmateix aleshores com ara les conseqüències de no sentir el que diu el carrer (i la més mínima racionalitat) poden ser desastroses.

Els polítics valencians han d'aprendre que el que es va vore als carrers de València ahir és alguna cosa més que la demostració de força dels sindicats del professorat. Les pancartes que hi havien de les AMPA, altres fetes ad hoc per alumnes, professors i pares; no eren sinó la demostració d'una irritació que creix cada volta més en la comunitat educativa. Creix amb la frustració del professor que no pot donar classe per què l'aula del centre escolar nou de trinca no s'obri i la maneta de la porta a la ma n'és un testimoni de la seua impotència; creix perquè l'alumnat i el professorat i els pares són cada volta més convençuts que l'ensenyament públic és una condemna als barracons, la falta de recursos, i tot això en un segle en el que la formació i la capacitació és la diferència entre un futur o un malson; creix perquè la precarietat en l'Ensenyament Públic ara és usada pels polítics com a munició per alimentar el llenguatge de l'odi que havíem vist criticar tant els últims anys als nostres polítics quan es tractava de denunciar la violència en altres comunitats autònomes espanyoles; creix per tantes raons que les tancades, manifestacions i fins i tot vagues que estan preparant-se poden eixir-li molt mala inversió als nostres líders preclars. Ara és el moment de tirar cap arrere. Si no, cal recordar-li que la comunitat educativa és el primer forum social anti-sistema que es coneix a la història. Que no serà aquesta la darrere que un govern es veu contra les cordes de l'opinió pública després de tenir-lo tot aparentment lligat i ben lligat. I això lleva vots, i els pot donar a l'oposició si aquesta apareix el dia que toca ben organitzada.

Com es va dir ahir en la plaça de Manises de València: Mr. Fountain of Blackberry, senyor Camps, no anem a parar.

Cal donar explicacions del nom...

Quan aquesta persona que escriu va pensar en un nom per aquest bloc, que com sabeu no podria ser una altra cosa que singular perquè si no no pots començar a fer res les coses són com són, vaig pensar en la crítica que des dels mass media del règim polític i social que tenim podrien venir.

Quan estava xerrant amb els pares i professors reunits per sopar un bocata a la cafeteria intercanviant-nos idees, coneixences, experiències, etc., vaig pensar sobtadament en que les fotos que ens estava fent la premsa podrien ser les de una mini bacanal de profes amb alcohol (un parell de llandes de cervesa en primer pla?) i no sabem quines coses més. De fet, el pitjor de la nit va fer una mitja broma que va fer un pare amb la prohibició expressa que se li va fer de fumar al centre educatiu.

Se'm va ocórrer un titular d'una font de desinformació habitual semblant a: Cerrazón de los profesores y algunos padres y alumnos al futuro y el progreso, etc.

Aquesta sensació de claustrofòbia momentània em va donar la idea.

No obrim un bloc per a auto-referenciar-nos o per a mirar-nos el melic. Es tracta d'amplificar les bones vibracions que totes les experiències de les tancades que s'estan produint arreu del tot el País Valencià ens donen a tots i totes. Cal que obrim noves vies de comunicació de tot això. Ens cal crear una dinàmica que al poder li resulta molt fàcil de fer a partir de bulos i tergiversacions i a nosaltres, professors d'institut, aparentment incapaços de donar una assignatura en anglés en el segle XXI, podem i devem fer donat que tenim capacitació sobrada per a fer-lo. Difondre la veritat, les causes del problema, la mateixa diagnosi del problema, revelar les cortines de fum, les mentides burdes i el llenguatge ofensiu i devastador del poder polític valencià que no pot ser denominat d'una altra manera que obscurantista i neofeixista.

Se'm va ocórrer que calia iniciar una nova melodia que es superposara a les existents i per sentir tabarres dels media i tertulianos diversos. Una música contra el tancament de les consciències que les verinoses expressions d'autosuficiència dels nostres polítics i els seus corifeus han provocat i provoquen encara.

Per això se'm va ocórrer obrir una nova simfonia en internet. On la construcció coral de la mateixa donara sentit a una mobilització dura però esperançada.

Potser em vaig passar, però això, com totes les errades, té remei. Només cal suggerir-ho.

Salutacions!

Potser cal fer les coses d'una altra manera

Evidentment no som un mass media, però sí som alguna cosa que fins i tot pot fer canviar el guió dels mass media si la nostra veu es difon.

Augmenta el ressó de la protesta del dimecres 22

Si vos trobeu en aquest bloc, potser per primera vegada i feu clic al títol d'aquesta entrada anireu a la notícia que apareix al diari Público.

Ja sabeu que els comentaris, les idees, les aportacions (fotos pujables a servidors gratuïts com ara Flickr o vídeos a Youtube...) són benvinguts.

Tots vosaltres que vos emprenyeu amb els professors de l'I.E.S. Lluís Vives de València sou igualment benvinguts!

Salut i Lluita!

Nou bloc en anglés contra la Citizenship

Aprofiteu-vos si sabeu anglés. Cal difondre arreu del món la nostra versió d'una realitat manipulada pels media afectes al règim neofeixista del PP valencià.

S'accepten contribucions en altres llengües.

Salut i Lluita!

Noves iniciatives

N'hi han per a parar el cabàs!

S'agraeixen totes les inicicatives.

No seran les darreres.

Ressó del tancament d'ahir a la premsa

També tenim aquest altre enllaç a una altra notícia amb més informació.

Salut i lluita!

Noves mobilitzacions

Com es pot vore ací la mobilització no pararà. Ens trobarem en altre tancament. O potser en internet?

Avui ens tanquem

Però no al món, ni a la societat, ni a les propostes, ni a les suggerències. El diàleg i no la imposició és el mitjà per assolir la societat que volem. Per això estem tancats avui en l'I.E.S. Lluís Vives de València, i potser continuarem fent-ho en altres centres, en aquest centre; ens va la marxa nocturna, no és la primera volta que fem això alguns, però no deixarà de ser la darrera si continua la situació actual del deteriorament de l'ensenyament en València i la seua Comunitat.

Sabem que som eixa minoria que molesta en la propaganda del PP, però NO ENS ANEM A CALLAR.