Lliçó de Ciutadania

Hem de ser compassius amb Font de Mora i Camps. No abusar de l’èxit de les nostres mobilitzacions. No fer sang de la nostra victòria ni afonar-los pretenent que hem derrotat la seua aposta pel trilingüisme. Al contrari, hem d’acceptar que ells tenen bona intenció (són bons catòlics), que ho feien pel bé comú, és a dir, que quan s’inventaren la imposició de “Citizenship” no era perquè ho manara l’OPUS ni per fotre a Zapatero, sinó perquè volien sincerament potenciar el multilingüisme en les escoles i instituts valencians. Doncs això, prenem-los la paraula i, ara que estan en retirada, parlant de moratòria i negociació, donem-los l’ocasió de complir les seues promeses i intencions: exigim-los garanties escrites del reforçament qualitatiu de les hores i personal d’anglés (i de les altres llengües!) en la nostra educació –més desdoblaments, més lectors i professors de suport, més classes de conversa, més beques i recursos, més intercanvis i cursos d’idiomes, més aules d’autoaprenentatge i laboratoris d’idiomes, més Escoles d’Idiomes decents… I de pas obliguem-los o ajudem-los a apostar de veritat per l’educació: prou de barracons, de privilegis a la concertada, de retalls i retards en inversions i personal, de plantilles inestables, d’Equips Directius que no cobren…
Bé, només era una idea, una il·lusió. La veritat és que les nostres classes dirigents, des de fa 500 anys, no s’han destacat per la defensa de la cultura i l’educació. Des de Lluís Vives, que hagué d’exiliar-se per no acabar (com la seua família) en les urpes de la Inquisició, fa 5 segles, passant per Gaetà Ripoll, mestre valencià i últim assassinat pel mateix Sant Ofici, ja en el segle XIX, fins les tenebres de la Guerra i el Franquisme (i les maniobres i enganys de la transició), les nostres classes dirigents han estat enemigues de la cultura i de l’educació pública, laica i democràtica. ¿Per què Citizenship i no Ciutadania? Ells ho veuen instintivament, i tenen raó: la promoció dels drets humans i la cultura democràtica, de la llibertat, la igualtat i la ciutadania responsable va contra els seus interessos, ataca els fonaments del seu poder, que es basa en la incultura, la desinformació, l’engany i la manipulació. Per això estan contra l’assignatura, perquè una “ciuta-dania” més madura i il·lustrada no els deixaria tan fàcil la majoria absoluta a les Corts Valencianes –ni toleraria el naufragi/suïcidi de l’esquerra política. Així que saben a què juguen, però en aquesta última jugada potser se’ls ha anat la mà.
Perquè ara els tenim una mica “agarrats pel rabo”, després de mesos d’intenses mobilitzacions i d’una unitat i combativitat del món educatiu com no vivíem de fa dècades: no el soltem, companys de la FAPA i de les AMPA, dels sindicats i dels claustres, de les assemblees d’estudiants i professors que es multipliquen al llarg del País Valencià, de la societat civil que sap el que es juga en aquesta partida. No baixem la guàrdia, no cedim ni un pam de la força que hem guanyat, seguim sumant voluntats en la lluita per dignificar la nostra educació. No és sols la “Ciutadania”, ni “Bolonya”, ni l’anglés… ens hi juguem molt més, el moviment no ha fet sinó començar, i de moment ja hem clavat un bon gol, Ciutadania=1, Inquisició=0. Al Lluís Vives, per cert, tornem a tancar-nos el 26 de novembre, però si no podeu vindre a sopar amb nosaltres, ens veiem dissabte 29, a Sant Agustí, amb la resta del món educatiu valencià. Serà una mani memorable, una gran lliçó de ciutadania.