No cal dir que ha estat una gran manifestació. Nosaltres hem posat la nostra xicoteta part per fer-la gran.
Ara bé, el moviment social creat amb això pot ser només una xicoteta manifestació del desencís en les polítiques putrefactes dels governs de la Generalitat Valenciana dels últims anys. Què és si no el que li pot quedar a aquesta societat després de l'estruendós esclafit de la bambolla urbanística?
La crisi del València CF és només el començament del final d'un procés en el que pràcticament tota la classe política valenciana i la major part de la classe empresarial havien confiat cegament en lo sfruttamento de la taronja valenciana.
Paralitzada la política depredadora per la crisi econòmica, què quedarà de tot això en els pròxims mesos/anys? Com podran acusar a Zapatero de les aprovacions de PAIs sense futur per tot el país?
La nul·la capacitat de planificació demostrada amb la jugada de la Citizenship no és res en comparació amb el desgavell de Desorganització del Territori que tenim en la Community.
Si algú havia donat per morta la societat civil valenciana hauria de certificar hui el seu renaixement. I compte amb els conversos renaixcuts! Els que manen hui ho són. Però no tenen l'exclusiva. Ni tan sols a l'església catòlica. Al final, la força de les masses ha tombat molt de prepotent bisbe i aixecat molts fraticelli que anaven en catacumbes.
Si no en teniu prou amb la foto que surt en clicar sobre el títol, ací en teniu més fetes pels fotògrafs que cobrien la manifestació. També sortim en el Telediario de la nit i al Telenotícies de TV3, dissortadament no trobe res a Canal 9 ;)
dissabte, 29 de novembre del 2008
dilluns, 24 de novembre del 2008
Lliçó de Ciutadania
Hem de ser compassius amb Font de Mora i Camps. No abusar de l’èxit de les nostres mobilitzacions. No fer sang de la nostra victòria ni afonar-los pretenent que hem derrotat la seua aposta pel trilingüisme. Al contrari, hem d’acceptar que ells tenen bona intenció (són bons catòlics), que ho feien pel bé comú, és a dir, que quan s’inventaren la imposició de “Citizenship” no era perquè ho manara l’OPUS ni per fotre a Zapatero, sinó perquè volien sincerament potenciar el multilingüisme en les escoles i instituts valencians. Doncs això, prenem-los la paraula i, ara que estan en retirada, parlant de moratòria i negociació, donem-los l’ocasió de complir les seues promeses i intencions: exigim-los garanties escrites del reforçament qualitatiu de les hores i personal d’anglés (i de les altres llengües!) en la nostra educació –més desdoblaments, més lectors i professors de suport, més classes de conversa, més beques i recursos, més intercanvis i cursos d’idiomes, més aules d’autoaprenentatge i laboratoris d’idiomes, més Escoles d’Idiomes decents… I de pas obliguem-los o ajudem-los a apostar de veritat per l’educació: prou de barracons, de privilegis a la concertada, de retalls i retards en inversions i personal, de plantilles inestables, d’Equips Directius que no cobren…
Bé, només era una idea, una il·lusió. La veritat és que les nostres classes dirigents, des de fa 500 anys, no s’han destacat per la defensa de la cultura i l’educació. Des de Lluís Vives, que hagué d’exiliar-se per no acabar (com la seua família) en les urpes de la Inquisició, fa 5 segles, passant per Gaetà Ripoll, mestre valencià i últim assassinat pel mateix Sant Ofici, ja en el segle XIX, fins les tenebres de la Guerra i el Franquisme (i les maniobres i enganys de la transició), les nostres classes dirigents han estat enemigues de la cultura i de l’educació pública, laica i democràtica. ¿Per què Citizenship i no Ciutadania? Ells ho veuen instintivament, i tenen raó: la promoció dels drets humans i la cultura democràtica, de la llibertat, la igualtat i la ciutadania responsable va contra els seus interessos, ataca els fonaments del seu poder, que es basa en la incultura, la desinformació, l’engany i la manipulació. Per això estan contra l’assignatura, perquè una “ciuta-dania” més madura i il·lustrada no els deixaria tan fàcil la majoria absoluta a les Corts Valencianes –ni toleraria el naufragi/suïcidi de l’esquerra política. Així que saben a què juguen, però en aquesta última jugada potser se’ls ha anat la mà.
Perquè ara els tenim una mica “agarrats pel rabo”, després de mesos d’intenses mobilitzacions i d’una unitat i combativitat del món educatiu com no vivíem de fa dècades: no el soltem, companys de la FAPA i de les AMPA, dels sindicats i dels claustres, de les assemblees d’estudiants i professors que es multipliquen al llarg del País Valencià, de la societat civil que sap el que es juga en aquesta partida. No baixem la guàrdia, no cedim ni un pam de la força que hem guanyat, seguim sumant voluntats en la lluita per dignificar la nostra educació. No és sols la “Ciutadania”, ni “Bolonya”, ni l’anglés… ens hi juguem molt més, el moviment no ha fet sinó començar, i de moment ja hem clavat un bon gol, Ciutadania=1, Inquisició=0. Al Lluís Vives, per cert, tornem a tancar-nos el 26 de novembre, però si no podeu vindre a sopar amb nosaltres, ens veiem dissabte 29, a Sant Agustí, amb la resta del món educatiu valencià. Serà una mani memorable, una gran lliçó de ciutadania.
Bé, només era una idea, una il·lusió. La veritat és que les nostres classes dirigents, des de fa 500 anys, no s’han destacat per la defensa de la cultura i l’educació. Des de Lluís Vives, que hagué d’exiliar-se per no acabar (com la seua família) en les urpes de la Inquisició, fa 5 segles, passant per Gaetà Ripoll, mestre valencià i últim assassinat pel mateix Sant Ofici, ja en el segle XIX, fins les tenebres de la Guerra i el Franquisme (i les maniobres i enganys de la transició), les nostres classes dirigents han estat enemigues de la cultura i de l’educació pública, laica i democràtica. ¿Per què Citizenship i no Ciutadania? Ells ho veuen instintivament, i tenen raó: la promoció dels drets humans i la cultura democràtica, de la llibertat, la igualtat i la ciutadania responsable va contra els seus interessos, ataca els fonaments del seu poder, que es basa en la incultura, la desinformació, l’engany i la manipulació. Per això estan contra l’assignatura, perquè una “ciuta-dania” més madura i il·lustrada no els deixaria tan fàcil la majoria absoluta a les Corts Valencianes –ni toleraria el naufragi/suïcidi de l’esquerra política. Així que saben a què juguen, però en aquesta última jugada potser se’ls ha anat la mà.
Perquè ara els tenim una mica “agarrats pel rabo”, després de mesos d’intenses mobilitzacions i d’una unitat i combativitat del món educatiu com no vivíem de fa dècades: no el soltem, companys de la FAPA i de les AMPA, dels sindicats i dels claustres, de les assemblees d’estudiants i professors que es multipliquen al llarg del País Valencià, de la societat civil que sap el que es juga en aquesta partida. No baixem la guàrdia, no cedim ni un pam de la força que hem guanyat, seguim sumant voluntats en la lluita per dignificar la nostra educació. No és sols la “Ciutadania”, ni “Bolonya”, ni l’anglés… ens hi juguem molt més, el moviment no ha fet sinó començar, i de moment ja hem clavat un bon gol, Ciutadania=1, Inquisició=0. Al Lluís Vives, per cert, tornem a tancar-nos el 26 de novembre, però si no podeu vindre a sopar amb nosaltres, ens veiem dissabte 29, a Sant Agustí, amb la resta del món educatiu valencià. Serà una mani memorable, una gran lliçó de ciutadania.
dimecres, 12 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
Què es podria fer més?
A banda de les mobilitzacions com les que es fan a hores d'ara...
Com es podria crear una dinàmica vertebradora de la Comunitat Educativa aprofitant la lluita contra la Citizenship del Fontdemooor?
Caldria proposar, al meu entendre, activitats en les tancades que foren cridaneres, per exemple: xerrades de personatges coneguts, les quals es podrien anunciar als mitjans de comunicació i ampliar el ressó de la protesta.
Una altra cosa podria ser la implicació de les altres parts de la Comunitat Educativa. La mobilització prevista pel Consell de Delegats podria ser la resposta millor.
La participació de l'AMPA, de totes les ampes de tots els centres, per a mi és la clau del procés de lluita. Si els professors poden motivar la mobilització dels pares en les diferents AMPES tindrem una projecció social de la mobilització actual i de les vinents, no oblidem que s'està parlant de vaga general..., que pot ser radicalment distinta de la que el règim polític actual pot esperar.
La falta de sensibilització social pels problemes de l'ensenyament pot revertir en alguna cosa incòmoda al règim polític, que està cercant conínuament l'aïllament del moviment de protesta o la confusió amb la postura contrària, l'objecció a l'assignatura. La denúncia de les condicions de l'ensenyament en l'Escola Pública valenciana en tants centres com sabem i coneguem pot tenir un lloc ací per a la seua manifestació.
Aquest lloc de trobament també pot ser un lloc d'intercanvi d'experiències i de propostes per a difondre la lluita i no dispersar-la en mobilitzacions particulars de només alguns sectors de la Comunitat Educativa, professors, alumnes... El qual és desmobilitzador, com és ben conegut. Pel contrari, una acció combinada de tots els costats de la comunitat educativa, com ara s'està donant amb la mobilització aquesta, pot donar un salt qualitatiu a aquesta per aglutinar sectors socials que poden trobar-se enfrontats a vegades dins de la pròpia Comunitat Educativa, provocant amb això desmobilització i fatalisme... Que és la reacció que molts que ens mobilitzàrem a finals de curs 2007-2008 vàrem sentir dels nostres companys.
Pel contrari, la superació d'aquest marc ens dóna unes possiblitats enormes, no solament per aquesta reivindicació de la Siutadania en inglish sinó també per a estendre i difondre la denúncia de les condicions de treball en el sistema públic d'Ensenyament en el País Valencià.
Com es podria crear una dinàmica vertebradora de la Comunitat Educativa aprofitant la lluita contra la Citizenship del Fontdemooor?
Caldria proposar, al meu entendre, activitats en les tancades que foren cridaneres, per exemple: xerrades de personatges coneguts, les quals es podrien anunciar als mitjans de comunicació i ampliar el ressó de la protesta.
Una altra cosa podria ser la implicació de les altres parts de la Comunitat Educativa. La mobilització prevista pel Consell de Delegats podria ser la resposta millor.
La participació de l'AMPA, de totes les ampes de tots els centres, per a mi és la clau del procés de lluita. Si els professors poden motivar la mobilització dels pares en les diferents AMPES tindrem una projecció social de la mobilització actual i de les vinents, no oblidem que s'està parlant de vaga general..., que pot ser radicalment distinta de la que el règim polític actual pot esperar.
La falta de sensibilització social pels problemes de l'ensenyament pot revertir en alguna cosa incòmoda al règim polític, que està cercant conínuament l'aïllament del moviment de protesta o la confusió amb la postura contrària, l'objecció a l'assignatura. La denúncia de les condicions de l'ensenyament en l'Escola Pública valenciana en tants centres com sabem i coneguem pot tenir un lloc ací per a la seua manifestació.
Aquest lloc de trobament també pot ser un lloc d'intercanvi d'experiències i de propostes per a difondre la lluita i no dispersar-la en mobilitzacions particulars de només alguns sectors de la Comunitat Educativa, professors, alumnes... El qual és desmobilitzador, com és ben conegut. Pel contrari, una acció combinada de tots els costats de la comunitat educativa, com ara s'està donant amb la mobilització aquesta, pot donar un salt qualitatiu a aquesta per aglutinar sectors socials que poden trobar-se enfrontats a vegades dins de la pròpia Comunitat Educativa, provocant amb això desmobilització i fatalisme... Que és la reacció que molts que ens mobilitzàrem a finals de curs 2007-2008 vàrem sentir dels nostres companys.
Pel contrari, la superació d'aquest marc ens dóna unes possiblitats enormes, no solament per aquesta reivindicació de la Siutadania en inglish sinó també per a estendre i difondre la denúncia de les condicions de treball en el sistema públic d'Ensenyament en el País Valencià.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
