Quan aquesta persona que escriu va pensar en un nom per aquest bloc, que com sabeu no podria ser una altra cosa que singular perquè si no no pots començar a fer res les coses són com són, vaig pensar en la crítica que des dels mass media del règim polític i social que tenim podrien venir.
Quan estava xerrant amb els pares i professors reunits per sopar un bocata a la cafeteria intercanviant-nos idees, coneixences, experiències, etc., vaig pensar sobtadament en que les fotos que ens estava fent la premsa podrien ser les de una mini bacanal de profes amb alcohol (un parell de llandes de cervesa en primer pla?) i no sabem quines coses més. De fet, el pitjor de la nit va fer una mitja broma que va fer un pare amb la prohibició expressa que se li va fer de fumar al centre educatiu.
Se'm va ocórrer un titular d'una font de desinformació habitual semblant a: Cerrazón de los profesores y algunos padres y alumnos al futuro y el progreso, etc.
Aquesta sensació de claustrofòbia momentània em va donar la idea.
No obrim un bloc per a auto-referenciar-nos o per a mirar-nos el melic. Es tracta d'amplificar les bones vibracions que totes les experiències de les tancades que s'estan produint arreu del tot el País Valencià ens donen a tots i totes. Cal que obrim noves vies de comunicació de tot això. Ens cal crear una dinàmica que al poder li resulta molt fàcil de fer a partir de bulos i tergiversacions i a nosaltres, professors d'institut, aparentment incapaços de donar una assignatura en anglés en el segle XXI, podem i devem fer donat que tenim capacitació sobrada per a fer-lo. Difondre la veritat, les causes del problema, la mateixa diagnosi del problema, revelar les cortines de fum, les mentides burdes i el llenguatge ofensiu i devastador del poder polític valencià que no pot ser denominat d'una altra manera que obscurantista i neofeixista.
Se'm va ocórrer que calia iniciar una nova melodia que es superposara a les existents i per sentir tabarres dels media i tertulianos diversos. Una música contra el tancament de les consciències que les verinoses expressions d'autosuficiència dels nostres polítics i els seus corifeus han provocat i provoquen encara.
Per això se'm va ocórrer obrir una nova simfonia en internet. On la construcció coral de la mateixa donara sentit a una mobilització dura però esperançada.
Potser em vaig passar, però això, com totes les errades, té remei. Només cal suggerir-ho.
Salutacions!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada